Preproducció

Aquesta etapa es divideix principalment en dues fases:

1. L' Elaboració de la Sinopsi/ Guió Inicial:
(Transcripció)

La història consta de dues parts, la del noi i la de la noia. Les dues històries avancen independentment fins que arriba un punt en que s'uneixen.

Per ordre cronològic:

ESCENA 1. INT. CUINA. DIA

un noi entra a la cuina amb una bossa amb materials per "cuinar" una làmpada. La càmera està col·locada de tal manera que el noi queda en profunditat de camp, i per tant, no podem veure clarament la seva cara. A la bossa hi ha tot tipus de materials: cables, metalls, claus i d'altyres materials absurds per posar al bol. Així, veiem com el noi va col·locant tots els materials al bol. És important aquest pla, ja que es un pla lateral on principalment veiem la porta de forn desde el costat, però també podem veure les mànigues del jersei que duu i el color de les sabates que porta. El noi introdueix el bol al forn, tanca la porta, i surt de la cuina apagant el llum. Veiem un pla frontal del forn on la llum prové de l'interior del forn i on es pot veure que el rellotge del forn marca les 16:15

ESCENA 2. EXT. EL CARRER. DIA

Veiem un pla detall d'un rellotge al canell d'una persona. La càmera segueix la mà en el seu trajecte a la butxaca, on agafa un paquet de cigarrets, l'obre i agafa l'ultim. Quan la cigarreta arriba a la boca de la noia, el pla s'obre i veiem com encèn finalment la cigarreta. La noia camina unes passes amb el paquet de cigarrets buit a la mà, esperant trobar-se una paperera on tirar-ho. Aquest trajecte pot estar agafat desde la part posterior de la noia, o una mica de costat, per tal que es vegi tot el queda davant de la noia: la mare amb el nen, i més enllà el vagabund, d'aquesta manera no queda descontextualitzat.

Arriba a una paperera i mentre camina llença el paquet, que rebota i cau a terra. Quan la noia s'apropa per agafar-ho del terra i llençar-ho dintre, sent un crit molt fort, un plor de nen. El nen esta agafat de la mà de la seva mare, que intenta que el nen agafi el seu berenar, mentre el nen tira cap l'altra banda i senyala la paperera. Quan la noia gafa el paquet i l'introdueix a la paperera, veu que darrera d'aquesta hi ha un ós de peluix al terra, i dedueix que és del nen, i que li ha caigut sense que la mare se'n adoni. La noia agafa l'ós, i picant a l'esquena de la mare, li ensenya l'ós. La mare se'n adona que és l'ós del seu fill i sorpresa i agraida pel gest de la noia li dona el berenar ( un croisant) a la noia, doncs si ja abans el nen no volia menjar ara encara menys que està distret amb la seva joguina. La noia li dona les gràcies i continua caminant. Mentre avança, va desenbolicant el croissant, i quan està a punt de mossegar-lo veu a la vorera un vagabund, amb molt mal aspecte, que demana diners o menjar. la noia mira el croissant i es diu "mira, ràpid ve i igual de ràpid se'n va". Així, s'apropa la vagabund per donar-li el croissant, però quan li entrega i ja està a punt de marxar-se, el vagabund li pregunta:" ¿Perdona! quina hora és?". Aquest és el moment clau, la frase que fa que tota la seqüència torni enrrere fins al principi, i s'atura amb un primer pla de la noia, que posa un gest de gran sorpresa. El pla es manté un parell de segons fins que sentim un CLINK. ( el soroll del forn que fa de transició cap a la següent escena)

* Fins a aquest punt, hem vist primer una seqüència sencera, i desprès la de la noia també seguida. Però a partir d'ara el muntatge serà clau, ja que s'aniran alternant plans del noi a la cuina com els de la noia al carrer. El fragment dels intercanvis ha sigut un dejavú, realment no ha existit, mai ha succeït com a tal, ha sigut una premonició.

ESCENA 3. INT. CUINA. DIA

Tenim, el mateix pla detall del forn, amb el rellotge que amrca les 16:30. És l'hora en que finalitza la cocció de la làmpada. El joc de plans que vindrà a continuació és exactament el mateix que el de l'escena 1 però a la inversa, és a dir, el noi entra a la cuina, obre el llum, i avança cap al forn. Seguidament, l'obre, treu la safata amb la làmpada dins i la posa a sobre del marbre.

ESCENA 4. EXT. EL CARRER. DIA

Enllaçem amb la cara de sorpresa de la noia, que al final decideix no fer cas al que acaba d'imaginar-se i fumar-se un cigarret. així fa el mateix que abans, es fica la mà a la butxaca, agafa el paguet i en treu l'últim. la diferencia aquest cop es que quan camira i tira el paquet a la paperera, aquesta vegada sí que hi encerta, per tant, ja no s'ha d'apropar per agafar-ho del terra i tirar-ho correctament, sinó que pot continuar caminant tranquilament. Així, com encerta a la primera, no veu l'ós de peluix darrera la paperera, sinó que mentre camina veu el nen senyalant cap a la papelera mentre la mare vol que bereni. Quan passa pel costat del nen veiem així la cara impactada de la noia, ja que esta veiem el que s'acabava d'imaginar però sense ser ella la protagonista 

ESCENA 5. INT. CUINA. DIA

Enllacem amb el noi mirant la safata, agafa la làmpada (podria fer un gest còmic de que es crema) i la treu de la safata. Posa la safata a la pica i examina una mica la làmpada. Desprès de mirar-la la connecta amb el cable a l'endoll, i prova d'apretar l'interruptor. La làmpada fa pampallugues i s'apaga, alguna cosa no funciona bé. El pla s'obre, i ara ja veiem el noi completament, amb la cara i la vestimenta clarament. Examina una mica la làmpada i de cop i volta veu que l'error és de la bombeta. Aqui mitjançant una cartela el noi diu alguna cosa com "és la bombeta, vaig a buscar una!". El noi surt de la cuina. Veiem un breu pla al rebedor, de com es posa la jaqueta i surt per la porta de casa seva, la porta es tanca (deixant clar que està sortint al carrer per buscar una bombeta)

ESCENA 6. EXT. EL CARRER. DIA

Enllacem amb la noia que intenta passar del nen i de la mare i no pensar-hi gaire. Continua caminant i ja quan veu el vagabund el flipe es màxim, camina lent, mirant el vagabund i realment preocupada perquè no enten res. Aqui el pla ha de ser per radera per que en un segon pla es vegi com el noi que cuinava la bombeta està sortint per una porteria uns metres més enllà del vagabund i de la noia. Avança unes passes més i quan ja està apunt de deixar de mirar el vagabund sent un soroll, com si algun objecte caiés a terra. Aquest soroll fa que aparti la mirada i la atenció del vagabund i miri en direcció al soroll.Veiem un pla lateral general de conjunt, on veiem com acaba de sortir el noi de la porteria i comença a caminar, i al seu davant hi ha un home amb una capsa de materials, d'on ha caigut la bombeta. La noia, com el noi li tapa l'home de la capsa perquè camina darrera d'ell, creu que li ha caigut la bombeta al noi, aixi que avança ràpid unes passes, li pica a l'esquena i li dona la bombeta que ha agafat. El noi es queda parat i sorprès, i quan li vol dir que perdona però allò no es seu, la noia el deixa pràcticament amb la paraula a la boca, i marxa, amb cara de voler marxar d'allà, i no voler ni sentir al noi. Veiem la cara de sorpresa del noi i al fons com la noia marxa mentre mira a totes bandes. El noi mira la bombeta i pensa "Eipp, si era el que em faltava".

ESCENA 7. INT. CUINA

El noi entra a la cuina amb tanta presa que ni encèn els llums i col·loca la bombeta al lloc. Endolla  un altre cop la làmpada, i  finalment s'encèn en la foscor. 

2. L'Elaboració del Story Board

 PD: Cal anotar que hi ha certes diferències entre el story board i la sinopsis inicial i el resultat finalment aconseguit en el curt.


- Fotos del treball de l'equip de guió: